Reseña del libro "Filacteri d'infrallengua (en Catalá)"
Sense Necessitat D’Arribar A La Poesia Visual, Sense Introduir En La Poesia Altres Signes Visuals Que No Siguin Lletres, Carles Hac Mor Pot Afirmar Amb Apollinaire: _Et Moi Aussi Je Suis Peintre. Mentre Ens Condueix Una Mica Més Lluny En El Camí De L’Autonomia Literària Iniciat Pels Textos Anteriors De L’Autor: Cada Cop Més Distanciats De La Realitat Són Cada Cop Més Realitat Perquè, De Fet, No Hi Ha Realitat Anterior Ni Més Enllà Del Signe I La Representació. Llegir Filacteri D’Infrallengua És Viure La Llibertat Més Absoluta En La Realitat Més Real. La Seva Lectura No Reclama Un Procés Lineal: Hom Hi Avança, Hi Retrocedeix, Recomença, S’Atura, Mira Més Enllà... I, Estigueu-Ne Segurs, La Relectura D’Un Fragment Anterior Ja Té Un Altre Sentit Que Quan L’Havíem Llegit Per Primer Cop; En Ocasions, Ni Tan Sols Recordarem Haver-Lo Llegit Tot I Haver-Ho Fet Només Uns Segons Abans _Com Que El Llenguantge No Hi Té Un Desenrotllament Lògic I Lineal, No Queda Fixat En La Memòria Anecdòtica, Per La Qual Cosa Sempre És Nou I Té Un Sentit Diferent. De Fet, L’Escriptura Del Text Sembla Igual A Aquesta Experiència De Lectura I, Per Tant, L’Encoratja: Paraules, Sintagmes I Associacions Retornen Transformats, Reapareixen Desiguals A Si Mateixos Perquè Canvien D’Aspecte I De Context, Provoquen Que Se’Ls Donin Sempre Nous Sentits.
(Del Pròleg De Jordi Marrugat)
