Reseña del libro "Estiu del 97: El diari de Sergi Alegre"
AGOST DE 1997. A Sergi li agrada passar l'estiu a l'apartament de son tio, a Benicàssim. Allà s'uneix amb la colla del seu cosí Albert, formada per Ferran, Miki, el Tato, el Bolli, Bea i Carlota. Sergi està enamorat de la Carlota des de fa més d'un any, però és massa tímid per declarar-li els seus sentiments i, de fet, gairebé no s'atreveix a parlar amb ella. Sergi no és un xic molt comunicatiu, i per eixa raó prefereix escriure les seves inquietuds en un diari personal, en comptes de compartir-les amb algú. L'estiu a Benicàssim és sinònim de vesprades a la platja, excursions en bicicleta i festivals de música, sense oblidar les primeres experiències sexuals i els primers contactes amb l'alcohol i les drogues, que marcaran aquesta etapa tan convulsa de la seua adolescència. Un dia, la colla decideix explorar el Termalisme, un hospital abandonat en el qual, segons els rumors, ocorren fenòmens paranormals. La visita a aquell lloc sinistre canviarà les seves vides per sempre més.